Open top menu
Dana, la meva gran amiga

Com a  primera presentació, vull fer-la de la nostra gossa Dana, que ja no hi és amb nosaltres. La recordem a diari i ens va donar uns anys que mai podrem oblidar.



Abandonada a una caixa de cartró amb les seves dues germanes amb 15 dies, la vaig trobar, encara amb els ulls tancats, plorant, a la porta de la Protectora on era voluntària. Eren les onze de la nit d'un setembre.

La vaig agafar, va venir a casa amb mi i a força de biberó cada dues hores (ja fos de nit o de dia) va anar creixent. Les seves germanes van anar a altres cases per poder ser cuidades i alimentades com calia a la seva edat. Va tenir la desgràcia d'agafar la parvovirosi però es va recuperar sense problemes.

La idea dels tres voluntaris que ens vam endur la gossa a casa era tornar-la quan pogués alimentar-se per sí sola, però cap de les tres va tornar i la Dana va formar part de la meva família.



Sempre va ser una gossa desconfiada dels estranys, poruga, però carinyosa, obedient i lleial a la seva família: nosaltres. En aquells anys em vaig independitzar amb la meva parella i ella va venir amb mi, és clar. Es va habituar ràpid, sempre pendent de què feiem. Només la podiem tocar nosaltres i ho reclamava constantment, cosa que ens encantava. 





Sempre he viscut a Barcelona ciutat però sempre he volgut fer-ho a un poble de muntanya, així que vam venir a parar a Gelida, a una casa amb jardí perquè Dana pogués jugar i tenir l'espai que a un pis de ciutat no havia pogut tenir. Va viure la nevada, l'aire lliure, la tranquilitat i ho va disfrutar tant com nosaltres.



Va caure malalta, encara jove, i tot i que vam lluitar durant mesos perquè es pogués recuperar i continuar amb nosaltres, no vam poder fer res.

Cada dia recordaré el que era despertar amb ella al meu costat, com em rebia quan arribava a casa, com amb una paraula carinyosa, s'aixecava d'on era per venir i omplir-te a petons i abraçades (perquè abraçava com ningú).


I com estimava la pilota groga que va tenir desde cadell i que encara guardem a casa.

Podria passar-me hores parlant d'ella, però seré breu.

Sempre estarà al meu record, i aquest és el meu homenatge a la gran amiga que un dia va haver de marxar però que continua al nostre voltant en tot moment. Amigues així són molt difícils de trobar.


T'estimo, Dana. Sempre.



Més
Ja estic aquí!


Hola a tothom!

Avui estreno el nou blog com Cangur de Gossos i em volia presentar.



Em dic Cristina i visc a una casa del poble Gelida. Una casa amb jardí i espai suficient per dedicar-me a cuidar els vostres gossos! Tinc experiència com cuidadora a Protectora d'Animals i actualment els cuido a casa meva si marxes de vacances, cap de setmana, viatge de feina... Estan 24 hores acompanyats i, a més del jardí, surten a passejar pel poble i muntanya, que tenim al costat. Fins i tot dormim junts!

Aquí us aniré presentant els clients peluts que passen per casa i també els que ja han estat, com la Noa, que surt amb mi a la foto, que tornarà aquest agost.

Espero poder opinar i parlar amb vosaltres de tot a partir d'avui per blog, també!



Més