Leishmaniosis, mosquit mortal

La majoria de vosaltres heu sentit parlar de la leishmania, però encara hi ha gent que desconeix aquesta enfermetat, la majoria de cops mortal als gossos. No us parlaré de tractaments (no sóc veterinària i aquesta enfermetat deriva a un tractament de per vida) ni de la vacuna de la que tant he sentit parlar, ja que de moment no conec ningú que l'hagi fet servir i m'hagi dit el resultat. Si és el teu cas, t'agraïria que em comentessis alguna cosa sobre aquesta vacuna!

La leishmaniosis, o leishmania, es contagia per la picadura d'un mosquit anomenat flebotomo (mosques de la sorra). Actuen sobretot a la tarda, nit, i es troben a zones humides. És un mosquit pelut i, pel que tinc entès, la que pica és la femella.

La enfermetat és lenta i progressiva i necessitarà de medicació tota la vida. Així que quanta més prevenció tingui el vostre gos, millor. El collar Scalibor és el que la majoria de gent fa servir. Repeteixo que es tracta de prevenció i mai estàs assegurat al 100% que no picarà el mosquit. Feu servir també pipetes de protecció. I recordeu que a les nits és quan més actua aquest mosquit, així que si podeu tenir el gos a un lloc tancat per dormir, molt millor.

Els símptomes que veiem per aquesta enfermetat acostumen a ser pèrdua de cabell, ferides (sobretot a les zones del cap, morro i potes, que triguen molt a curar), disminució del pes de gos, tot i continuar menjant, depressió. És important veure aquests signes ràpid i portar el vostre gos al veterinari i li pugui fer anàlitiques i confirmar si està infectat o no, abans que li provoqui problemes renals i afecti a òrgans interns. Si fos així, la evolució acostuma ser més ràpida i devastadora en l'animal. Hi ha més símptomes, però aquests són els que he vist i comprovat abans del seu diagnòstic. També comentar que la enfermetat té un procés d'incubació d'uns mesos. Això vol dir que el gos podria estar infectat tot i no veure cap símptoma evident.

Tot i que aquesta enfermat aquí és coneguda pels gossos, també afecta als humans a una escala molt més petita (això aquí, a altres països existeixen més casos) i s'infecten de la mateixa manera.

Hi ha gossos que gràcies a un tractament agafat a temps poden viure bé durant molts anys, així que si és el cas del vostre gos, no tot està perdut. No penseu que tot ha acabat per ell, ni molt menys. Però heu de ser constants i conscients que el tractament és imprescindible per poder donar un nivell de vida al vostre amic.

La propagació d'aquesta enfermetat es produeix quan aquest mosquit pica a un gos infectat amb leishmania. Quan ho fa, la propaga a un altre.

També he de dir que no tots els gossos es contagien quan reben aquesta picada, però desconec el motiu. La majoria sí ho fan, per això, però suposo que alguns arriben a vèncer el paràsit. No es contagia un gos a un altre per jugar, menjar o viure junts. NO hi ha aquest risc. He sentit casos de propietaris que han volgut sacrificar el seu gos perquè no contagiés a l'altre. I repeteixo molt seriosament, que aquest no és el risc i demano que no tingueu idees com aquestes perquè amb un tractament adequat el podeu salvar i donar una bona vida durant anys.

Aquesta és la meva opinió i consells, des del meu coneixement. Si sabeu alguna cosa i la voleu afegir, us demano i convido a fer-ho.