Open top menu


Marta i Mireia són dues noies residents a Barcelona que, desde la passada primavera, formen part d'un grup de cases d'acollida de SOS Galgos. Cuiden, observen, donen carinyo i fins i tot eduquen a galgos que es troben en procès d'adopció després d'haver estat abandonats a la seva sort, a vegades de la pitjor manera.




Elles seguien desde feia temps a SOS Galgos per facebook, ja que es preocupen per tot el tema de l'abandonament i les injustícies amb els gossos, en el cas d'aquesta organització els galgos especialment. Van llegir una crida on demanaven cases d'acollida per després de la época de cacera, quan molts galgos són abandonats per ja no "fer servei".




Marta m'explicava que ja feia temps que pensaven adoptar un galgo i van voler veure si seria factible amb l'altre gos que tenen (Nano, que coneixereu en uns dies ja que va estar a casa) i dos gats (Robin i Manolito). Van veure una gran oportunitat per, a més d'ajudar, viurien en primera persona aquesta experiència.

Mireia deia que van veure que la convivència de tots en un pis era inviable però que era una manera fantàstica de col·laborar i continuar en contacte amb ells.

SOS Galgos, associació que es dedica a l'ajuda, protecció i defensa del Galgo, les va entrevistar i van anar a veure-les a casa, per assegurar-se d'on viuria el gos que fos acollit i amb qui, sabent el temps que li podrien dedicar i el seu dia a dia, de manera que es pogués destinar el galgo que millor s'adaptés a elles.



Per fer una acollida has de saber que no hi ha un temps determinat. Sempre pots dir que ja no el pots continuar cuidant, però aquesta no és la idea, és clar. Depèn del galgo, m'expliquen, pots tenir-lo més o menys temps ja que hi ha galgos amb més "sortida" que d'altres.

Mireia m'explica que han de fer informes setmanals explicant com va el gos, adaptació, caràcter... Que la Fundació està sempre disponible i són molt atents amb qualsevol cosa que puguis necessitar.

Afegir que SOS Galgos es fa càrrec econòmicament del galgo que tinguis en acollida. De fet, el porten a casa teva un cop ha estat vacunat i li han fet les proves pertinents.




Els informes són molt importants ja que, quanta més informació tinguin del galgo, més fàcil serà trobar-li la casa adequada i evitar adopcions que no funcionin bé, afegeix Marta.

La seva primera acollida va ser amb la Tina, arribada de Sevilla, d'on va arribar esquelètica. A Tina se la van trobar uns nens al carrer, buscant entre les escombraries i, pel que sembla, venia d'un caçador. L'havien fet criar, no li havien curat bé una pota, li faltava un tros del llavi...




"Va ser una acollida molt bonica. Veure com s'engreixava i se li alegrava la mirada...", recorda Mireia.




La van cuidar durant 4 setmanes, fins que una família de Pittsburgh es va interessar per ella i va marcar en adopció, ja que SOS Galgos funciona a nivell estatal però també internacional amb altres associacions. I la van venir a buscar.




Aquell cop potser encara no estaven massa mentalitzades del que significava haver recuperat a una preciosa galga i després despedir-se d'ella. Com em diuen "és una sensació agredolça". Per una part ets molt feliç que el gos sigui adoptat però no pots evitar que es crein vincles entre vosaltres.

Tot i que el sentiment de satisfacció i felicitat per poder donar una vida digne a aquell animal pot amb tot.




Aquí podeu veure el vídeo de l'acollida de la Tina, de març de 2012.
Un vídeo emotiu (a mi m'ha emocionat) de la seva experiència.




Després va arribar Alexa, a la que van haver d'acollir en dues ocasions diferents. Alexa venia de Linares, a Jaén. Va estar unes setmanes d'acollida de SOS Galgos a Jaén per recuperar-la físicament. La van trobar a la teulada d'un poliesportiu i van decidir portar-la a Barcelona per alliberar una casa d'acollida d'Andalusia, ja que allà hi ha no hi ha espai per tants que arriben a abandonar...




Quan feia pocs dies que tenien a Alexa, la van portar a una fira, on l'Associació tenia un stand. Va arribar una mare i el seu fill, destinats a adoptar un galgo que ja tenien previst però en veure l'Alexa, la van voler a ella. Havia estat acollida dues setmanes.




Hi ha un periode de 3 setmanes d'adaptació per part de SOS Galgos i el propietari, on veuen si la convivència serà possible. Tant uns com els altres, poden decidir no continuar amb aquesta adopció i, en aquest cas, va ser així. Van trucar a Mireia i a Marta i elles van còrrer per tornar a acollir a Alexa, que va estar 3 setmanes, fins que una família italiana la va veure.




Han tingut la oportunitat de conèixer els adoptants i parlar amb ells. Fins el punt que, casualment, tenien previst fer un viatge a la Toscana i la nova família de l'Alexa també, així que estan planificant un dia per poder trobar-se!

Les cases d'acollida són, molts cops, les eternes oblidades i el servei i ajuda que ofereixen és importantíssim. Persones com Marta i Mireia que, sense rebre res a canvi, ofereixen casa seva per allotjar, cuidar i recuperar animals que han estat abandonats a la seva sort i, si no fos per gent com elles, no trobarien una família que els estimés com mereixen.

Des d'aquí, tota la meva admiració i respecte cap a elles. Un cop vaig descobrir a facebook que feien de casa d'acollida, em vaig alegrar moltíssim de tenirl-les allà. Si fas això, tens tota la meva confiança. I quan em van demanar que cuidés del Nano, el seu gos, encara em vaig alegrar més.

Molts sort a les dues i mil gràcies en nom de molts amants dels animals per la gran tasca que feu.

Sou enormes!!

0 comentarios