Open top menu


A la Vodka, una preciosa Pointer, ja la coneixia per fotografies, ja que havia vist l'estiu que havia passat, a uns llocs fantàstics on poder córrer i disfrutar. A més, fa Canicross amb els seus propietaris. Així que quan em van dir de cuidar a la Vodka un cap de setmana, recomenada per les propietàries del Nano (cosa que agraeixo moltíssim) tenia clar que l'havia de portar d'excursió!




Vaig preguntar si podia soltar-la per la muntanya i em van dir que en principi no hi havia cap problema i que, si no vingués quan la cridés, amb un pal o qualsevol cosa per llençar, vindria al moment.

Ho vaig provar al jardí, a veure què feia. Em va sorprendre que només arribar es col·loqués davant meu mirant-me, esperant que fes alguna cosa. Em seguia les mans amb els ulls i vaig agafar una pedra. La seva postura va canviar i es va preparar per córrer. Li vaig llençar la pedra i allà anava la Vodka, buscant-la entre totes les altres, per agafar-la, apropar-la una mica, i soltar-la esperant que li llencés la següent. Com vaig veure que no les mossegava ni les intentava menjar, vaig continuar amb el joc fins que em vaig cansar perquè la Vodka es passaria el dia!




Dins de casa era tranquil·la i semblava que no hi hagués gossa. S'estirava al seu llitet i dormia i dormia. De tant en tant s'apropava a tu, l'acariciaves una mica i tornava a estirar-se.

Em van avisar que tenia l'estómac delicat, que no m'estranyés si anava una mica malament, que li passava sovint. I el cap de setmana anava rareta, tot i que no tant com per preocupar-me. Als matins, això sí, em despertava molt d'hora per sortir. Potser eren les sis i quart quan m'ho demanava. Anàvem al jardí ben ràpid i després esperava dormint a que jo fes el cafè abans de continuar el dia.




Vam anar d'excursió i me la vaig endur a la font, on tant m'agrada estar amb ells. És una zona tranquil·la, on no passa ningú a excepció d'un excursionista. I allà la vaig soltar.




Em demanava que li llencés pinyes per anar a buscar-les i a mi se m'acabaven de tantes que li vaig donar! Lur i Simone, que ens van acompanyar, van intentar jugar amb ella al principi, però la Vodka estava més interessada en perseguir pinyes.




Potser vam estar un parell d'hores a la muntanya, i en cap moment va intentar marxar. Només pel fet d'estar tant pendent del que li llencés, a mi ja em feia estar més relaxada i disfrutar d'aquella estona.




La Vodka és la gossa ideal per tenir a casa, on no notes que hi és si no vols, i viure la muntanya i fer excursions sense por que es cansi. Ho vam passar realment bé!




La van portar a casa el primer dia però, per tornar-la, vaig anar a Tona, a deixar-la amb la germana de la propietària. I, tot i que el viatge era una mica llarg, la Vodka va anar estirada tot el camí, sense problemes.




No oblido les cares que em feia quan volia jugar, esperant què feia jo per anar corrents. És molt expressiva... i divertida!


0 comentarios