Open top menu


El petitó Chester, un graciós caniche, va arribar directament a casa, no ens vam podem conèixer abans. Va entrar sense problemes, va saludar a la Milka, que estava a casa passant uns dies, i va fer inspecció dels voltants, com acostuma a passar.



A la vegada, els seus propietaris em parlaven d'ell, del seu menjar, del seu llitet, de com era de dormilega...

Va estar una estoneta plorant quan van marxar però, al calmar-se, es va estirar sota els meus peus. Milka i ell no es feien gaire cas, cada un anava a la seva.

De vegades, el Chester em demanava pujar al sofà amb mi. L'ajudava, s'acurrucava, però a l'estona tenia calor i tornava als peus. Això sí, cada cop que m'aixecava per anar a la cuina o on fos, començava a fer saltets al meu voltant, plorant, perquè li fes cas. Jo l'acariciava, li deia que ara tornava i llavors es calmava. Sempre estava pendent!

Li encantava sortir a passejar. Quan li possava l'arnés, ja començaven els plors d'alegria, esperant sortir i anar pel poble o la muntanya. Una monada!



No tothom el podia acariciar, tot s'ha de dir. Depèn qui ho intentava o depenent de com ho feien, el Chester grunyia i ensenyava les dents. Era una mica desconfiat en alguns moments! Però quan tenies confiança, era molt carinyós i li encantava que li gratessin el culet. A més, quan ho feies, rascava el terra amb les potes del darrera, grunyint de com li agradava. Era molt divertit veure'l!

Un dels dies, al jardí, va adonar-se que hi havia una pilota de tenis allà. Jo no l'havia agafat per jugar ja que la Milka no li feia cas i em pensava que ell, ja vellet, tampoc. Com m'equivocava!! La va agafar i me la va deixar davant perquè li llencés. Era la seva passió! I ho tenia ben après. Sempre te la portava.



Però més que esperar a que li llencés,  jo diria que ho reclamava...



A casa dormia sovint i, com a molt, anava al balcó amb el sol o et seguia quan et movies. Però no sabies que hi era si estaves al sofà! Es col·locava als teus peus i feia unes migdiades de campionat, sobretot després de les passejades.



Chester és un gosset molt divertit. El pots portar a tot arreu i si vols que jugui, només et fa falta una pilota. Què més es pot demanar?

0 comentarios