Open top menu


El Thulu va venir a passar un cap de setmana a casa de prova, abans dels 16 dies que es va quedar aquest últim cop. Volien fer una prova perquè el Thulu patia d'ansietat per separació, que tenen controlada amb l'ajuda de la meva antiga companya de Protectora, la Sònia Losada, etòloga, però volien veure com li anava si ells no hi eren. I el cap de setmana va anar molt bé.




Quan va arribar per passar aquests dies, l'esperava amb moltes ganes. És un cel de gos. Carinyós i tendre. I la mirada, la seva mirada... A mi em tenia enamorada.




És una mica "grunyón" amb gossos que són massa actius i que l'atabalen. I va coincidir amb l'Hayko. Us podeu imaginar! Allà vaig veure que a més de tendre, era un sant. He vist al Thulu grunyint i l'Hayko fent-li petons a la boca, a la vegada. I el Thulu mirant-me perquè li treiés de sobre, sense fer res més que grunyir i aguantar. Però se li passava aviat i s'aixecava a jugar amb qui fos que el busqués. Perquè el Thulu va coincidir amb vàrios gossos.

Un d'ells va ser el Nuk, que va venir a passar el dia per sorpresa, cosa que em va alegrar moltíssim. I el dia sencer el van passar jugant. I quan el Thulu volia descans, venia al sofà i pujava al meu costat. El Nuk ho entenia i anava a descansar.




Amb qui va fer una amistat més forta va ser amb el Hegel. Ja us parlaré del Hegel al seu proper post però el Hegel no aguanta a molts gossos. Excepte al Thulu. Des del principi es van portar bé i anaven junts a tots arreu. Fins i tot dormien tots dos al sofà o al llit, quan arribava la nit.




Jugaven i jugaven sense parar. I al Hegel li era igual si el Thulu pujava al sofà que ell anava darrera, a provocar. I sempre aconseguia que el Thulu el seguís! Amb ells dos també va estar la Bélit, com recordareu de l'anterior post sobre la petitona.

El cap de setmana que van coincidir el Thulu, el Hegel i l'Hayko, va ser quan van desaparèixer les flors que tenia al jardí. Ja no hi són, no. Van començar a jugar com bojos. Jo observava i de sobte veig com l'Hayko es llença sobre les flors. Uns talls es van trencar i el Thulu va veure la llum. Branquetes per mossegar! I el Hegel al costat. En uns segons no quedava res dret. Jo no havia dit res però quan em vaig aixecar per fer una fotografia de l'acte vandàlic, ja podeu veure les reaccions. Hayko tan content, mirant a càmera, Thulu dissimulant i Hegel fugint de l'escena del crim. No tenen perdó...




El Thulu és carinyós i dependent. Quan anàvem a prendre algo a una terrassa i un dels dos havia de pagar, bordava i plorava com un boig. No volia que ens allunyéssim, ni que fos cinc minuts. Això ens va passar des del primer dia. Però amb mi era molt més fort. Anava on jo anava. A la dutxa, a la planta d'adalt... No podia separar-me d'ell o feia escàndols al carrer. I si marxava de casa per fer alguna cosa, el Guillem m'explicava com havia plorat a la porta fins la meva tornada.




Jo passo 24 hores amb ells i si he de marxar, es queda Guillem. Mai es queden sols. I a mi em feia por que el fes tornar enrera a la seva ansietat per culpa d'això, així que vaig escriure a la Sònia i li vaig comentar, sense dir res als propietaris de moment i preocupar sense motiu. La Sònia em va dir que no em preocupés, que això ja ho feia, però que a casa seva seguien unes pautes i ho tenien controlat. Que tot aniria bé quan tornés a casa. I em vaig relaxar.




Anava a tot arreu amb ell. A prendre algo, a passejar, a comprar. I el Thulu encantat. S'estirava al meu costat i estava tranquil, sempre que estiguéssim junts.




I quan em mirava amb aquells ulls tendres que té, tan expressius, em desfeia. Si m'ho feia amb el menjar, no. Que amb el menjar són tots massa llestos fent carones! Però és que ell et feia la mirada quan volia carinyo. I jo li donava encantada. Petons i petons que ens fèiem!




I al jardí ho passava molt bé. Juagava amb la pilota de bàsquet, sense deixar que cap altre gos li treiés i, quan es cansava, venia al meu costat i mirava els altres. Sempre que no toquessin la "seva" pilota!




He rigut moltíssim amb el Thulu. Com quan volia un nespre de l'arbre però no arribava, o quan sortia del bany i me'l trobava a la porta, feliç, com si hagués marxat tres hores.




Quan el van venir a buscar els vaig demanar que em diguessin com estava, que m'enviessin alguna foto, que el trobaria molt a faltar. I ho van fer. He rebut fotos del Thulu vàrios dies i cada cop que el veig recordo la seva mirada i el seu carinyo. I ja tinc ganes de tornar a veure'l...

0 comentarios