Open top menu
Els Border Collie, Gossos Pastors


Segons el llibre The Intelligence of Dogs, de Stanley Coren, el Border Collie encapçala la llista com uns dels gossos més intel·ligents. Diuen que és capaç de controlar les ovelles amb la mirada, com si les hipnotitzés, com a gos pastor.




Hi ha especulacions que diuen que el Border Collie va arribar a Gran Bretanya al segle V per les tribus celtes que viatjaven per Europa. Els primers indicis d'aquesta raça són del segle X, quan el Border Collie es va convertir en un dels principals enemics del llop. Aquest gos s'ha utlitzat, sobretot, com a gos pastor i vigilància dels animals de granja, ajudant a l'home, per les seves ànsies de "treballar" i pastorejar.



També fan el servei de detecció de narcòtics o com gossos guia.

El seu nom (Border: frontera) indica el seu origen, ja que a la frontera entre Escòcia i Anglaterra es va seleccionar aquesta raça amb la idea de fer un gos capaç de treballar durant dies a terrenys complicats. Sobre Collie hi ha vàries hipòtesi ja que alguns diuen que ve de la paraula coley, que significa negre, altres que prové de colley, que són un tipus d'ovelles escoceses...




Els Border Collie no persegueixen únicament a les ovelles, sinó que les envolten i les fan anar on ells volen. Saben com fer-ho i tenen aquest instint, després de tants anys realitzant aquesta feina. I, com deia, el poder de la seva mirada és conegut i admirat per molts.



He sentit molts casos de gent que té un gos d'aquesta raça afirmant que quan són un grup de gent, els envolta i fa voltes per unir el grup. O molts intenten còrrer darrera de bicicletes o cotxes instintivament.




Els Border Collie senten una necessitat de fer servei, de còrrer, de fer exercici. És molt important cansar aquell gos amb carreres, exercici, jugant amb un frisbee... A més de passejar, necessiten més moviment i acció. També són molt coneguts, actualment, a l'Agility.




No satisfer aquestes necessitats al gos el pot frustrar fent que acabi, per exemple, perseguint cotxes, molt comú entre ells. S'ha de vigilar molt ja que les morts d'aquesta raça per atropellament són molt comuns. I, tot i satisfer aquestes necessitats, sempre s'ha de vigilar en espais oberts on hi ha cotxes ja que, en un moment donat, podria fer-ho.




El color més comú i conegut entre els Border Collie és el negre predominant, amb blanc, però també trobem vermellosos, gris, blavós i marró.




Necessiten raspatllats amb freqüència per mantenir el seu pèl en bon estat.

Com sempre, és un gos amb història com pastor però, ben educat i amb un propietari que sàpiga entendre les seves necessitats i satisfer-les, guanyarà un amic fidel i obedient durant molts anys.






Més
El Kluney i la pilota són inseparables!


El Kluney, un preciós Gos d'Aigües, va venir de visita amb la seva propietària uns dies abans de quedar-se. Ja el tenia vist del poble, Gelida, però no ens coneixiem.




Com coincidia un dia amb un altre mascle, l'Ikiru, vam haver d'idear una manera per poder agafar-lo el dia després. El Kluney no està operat i al barri hi havia vàries gosses en zel així que últimament no es portava molt bé amb altres mascles. La Núria, amiga meva que ja coneixia al Kluney i l'havia cuidat abans, el va anar a treure durant tot aquell dia i me'l va portar a casa quan l'altre gos va marxar.




Va arribar molt nerviós, després de tantes hores solet a casa. La Núria em va dir "Et recomano que jugueu amb la pilota. Li encanta i així es cansarà segur!".

Quanta raó! Vam anar al jardí a jugar i el Kluney no tenia pausa! Vam jugar i jugar i, al pujar a casa, ja estava més tranquil.



Vam anar a la muntanya amb el Kluney. Allà el podriem soltar i jugaria amb la pilota amb molt més espai! Les carreres que es va fer d'una banda a l'altra...! El veia content i això ja ho diu tot.



Va disfrutar moltíssim i a la tornada anava cansadet. Va agafar el sofà i va fer una migdiada de campionat!



A casa li treia la pilota. Per jugar amb ella hi havia el jardí! Si no, no parava mai i haviem de descansar tots.

Com al matí feia bon temps, obria el balcó perquè el Kluney anés i estigués entretingut. Te'l miraves i semblava un gos guardià, observant tot, quiet, vigilant tot moviment. I si veia res estrany, bordava per avisar!



El Kluney és un gos divertit i carinyós. La pilota és la seva passió i cada dia jugava al jardí, corrents d'una banda a l'altra. A més, ell te la porta i la deixa davant teu perquè li llencis. Quan l'agafaves feia passes enrera fins que havia de sortir al vol per tornar a portar-te-la. No calia ni que em mogués del lloc per jugar amb ell!



Li encantava sortir a passejar i me l'emportava pel poble, per la muntanya, i a esmorzar, és clar! No hi ha res millor que anar a una terrasseta amb el gos després d'una llarga passejada.

I els ullets del Kluney, tot i que no es veien a la primera, eren tan dolços que obligaven a fer-li cas quan ho demanava. Oi que tinc raó?


Més
Maniobra Hiemlich als gossos


Els gossos poden ofegar-se amb certa facilitat a l'hora de menjar qualsevol cosa que trobin ja sigui el seu pinso o altres elements que trobin al carrer o muntanya. La Maniobra de Hiemlich als gossos els pot salvar la vida en un moment donat.




A vegades un gos es pot ennuegar menjant, per pèls o per altres factors sense arribar a l'asfíxia. Això és molt més comú i a tots ens ha passat. El que jo sempre he fet i sembla que els calma, és acaronar la gola suaument fent que el seu morro miri amunt i així ajudo a que baixi el que els ennuega. Això ho faig quan no hi ha major perill i no es tracta d'una urgència per ofegament, és clar.




Si veieu que el vostre gos s'ofega i no pot respirar, podeu realitzar la Maniobra de Hiemlich. Per fer-ho us heu de col·locar darrera del gos, amb les cames obertes, i aixecar-li les potes del darrera. Heu d'apretar el seu abdomen i fer una lleugera sacsejada. Les potes de davant del gos han de quedar a terra, de manera que el tens col·locat com un carretó.




Si el gos és petit, el pots aixecar totalment del terra.

No tingueu por de fer pressió al gos a l'abdomen en aquell moment, ja que heu d'ajudar a que surti el cos estrany que l'ofega. Sense fer-ho amb una força exagerada o el podrieu fer mal.

Si veieu i teniu a la vista l'objecte, sempre podeu intentar treure-li de la boca vosaltres mateixos però amb compte, ja que el gos estarà espantat i podria mossegar per nervis.




Si l'animal s'ofega però pot respirar, porteu-lo urgentment al veterinari.

Quan tinc gossos grans a casa no els deixo jugar amb pilotes de tennis. És una mania basada en realitats. Un gos s'excita molt jugant amb una pilota i no és tan estrany que se la fiqui molt endins a la boca i pugui arribar a ofegar-se amb ella. Fins i tot al llençar-la a l'aire hi ha gossos que l'agafen al vol i se'ls pot quedar travessada a la gola. Així que els gossos petits tenen la pilota de tennis i els grans la de bàsquet que tinc sempre al jardí. M'estalvio ensurts i nervis!




Quan has realitzat la Maniobra de Hiemlich i li has fet la pressió uns cinc cops a l'abdomen, revisa que l'objecte que l'ofegava ha sortit i agafa'l.




Aquesta maniobra és una técnica per fer servir en moments urgents on no hi ha temps de reacció. Per tota la resta, podeu ajudar amb copets a l'esquena, buscar a la seva boca que és el que l'ennuega, acaronant la gola i, sobretot, portant al veterinari ràpidament.

Més
Què és el "moquillo"?


Sempre hem sentit parlar del "moquillo" però no tothom sap què es realment aquesta enfermetat tan comú entre els gossos.



El "moquillo", també anomenat Distemper, és un virus que es transmet, sobretot, per via àeria, però també per orina o secrecions d'altres gossos infectats. Afecta a l'aparell digestiu i respiratori del gos. En casos avançats també pot afectar al sistema nerviós.




Tot i que aquesta enfermetat la poden contraure a qualsevol edat, és molt més comú en cadells menors de 3 o 4 mesos, si no han estat vacunats i/o no tenen les defenses que la mare els ha transmés a través de la llet materna.



Els primers símptomes que apareixen són la febre i la diarrea. A mesura que el virus avança, podrem veure mucositat i tos persistent, conjuntivitis. Aquesta mucositat s'estén per la trufa i els ulls, formant crostes. Amb l'arribada del virus a l'aparell respiratori, pot esdevenir en pneumònia o pulmonia, complicant la seva recuperació.




El pèl del gos es tornarà opac i deslluït i poden aparèixer granets a la seva panxa. Els coixinets de les potes s'enduriran i poden obrir-se una mica.



Si el "moquillo" arriba al sistema nerviós, el més perillós i avançat, el gos patirà convulsions, vertigen, alteració del caràcter, tics...




No és una enfermetat ràpida i els símptomes poden anar apareixent en diferents periodes de temps afectant perillosament la qualitat de vida de l'animal i, si no es tracta adequadament, la mort.




No tots els gossos infectats amb el virus la desenvolupen.




El tractament per aquesta enfermetat acostuma a ser simptomàtic. És a dir, que es tracten els símptomes que van apareixent, no la enfermetat en sí, ja que no existeix res contra ella. Per això és tan important vacunar els gossos desde cadells.



Els gossos malalts han de mantenir-se coberts per prevenir refredaments, rebent unes atencions diàries i separats d'altres gossos.





Més
Like My Dog, Billy Currington


Els gossos t'estimen tinguis el que tinguis, sense demanar que milloris en res ni exigir res més del que li dones. Així d'agraïts són.

Aquesta cançó, Like My Dog, de Billy Currington, demana que l'estimin com ho fa el seu gos. L'amor sincer sense exigències. Complicat, però per demanar...





LIKE MY DOG

BILLY CURRINGTON

He never tells me that he's sick of this houseHe never says, "Why don't you get off that couch?"He don't cost me nothin' when he wants to go outI want you to love me like my dog
He never says I need a new attitudeHim and my sister ain't always in a feudWhen I leave the seat up, he don't think that's rudeI want you to love me like my dog does baby
When I come home want you to just go crazyHe never looks at me like he might hate meI want you to love me like my dog
He never acts like he don't care for my friendsHe never asks me "Where 'n the hell have you been?"He don't play dead when I want to pet himI want you to love my like my dog does, honey
He never says, "I wish you made more money"He always thinks that pull my finger's funnyI want you to love me like my dog
He don't get made at me and throw a major fitWhen I say his sister is a bitch
I want you to love me like my dog does, babyWhen I come home, want you to just go crazyHe never looks at me like he might hate meI want you to love me like my dog
I want you to love me like my dog does, baby

Més
L'Ikiru és un peluix gegant!


Em van trucar per saber si podria cuidar de l'Ikiru uns dies i vam quedar per fer la visita abans. Em van dir que era una Caniche Gegant però quan el vaig veure baixar del cotxe no l'imaginava així. Era un peluix gegant! Preciós, molt bonic. Entraven ganes d'abraçar-lo en tot moment! Estava mesclat amb Golden i aquesta mescla és realment bonica.



El nom d'Ikiru ve de la pel·lícula, aquí traduïda com Viure. Algú m'ho va preguntar i vaig creure que era per la pel·li, cosa que després em van confirmar.

Era el primer cop que l'Ikiru es separava dels seus propietaris però ho va portar molt bé. Al principi va mirar a la porta però el vaig fer jugar una mica i se li va passar tot. El vaig treure a passejar pels voltants i anava tot content, girant-se de tant en tant per mirar-me. Jo semblava una mica boja perquè anava somrient tota l'estona, dient-li coses... És que és una preciositat! Ignorava els gats totalment. Els mirava però no intentava perseguir-los ni res semblant. És més, ens vam trobar un gat de cara que no es va moure ni espantar i es van olorar tranquil·lament.




A casa li agradava estar-se al sofà, buscant el racó perfecte, ja que les seves mides no el deixaven posar-se a tot arreu. Es cansava i baixava. A l'estona tornava a pujar. Anava a la seva i el deixava que fes el que necessités, sempre amb nosaltres.




Havies de vigilar que no et caigués un tovalló de paper o coses així perquè els agafava al moment, per menjar-se'ls. Però si el veies al moment (al carrer també ho feia) i li deies que ho soltés, ho feia. És molt obedient, fins i tot a l'hora de cridar-lo per venir on sigui.

Té uns ulls de bo que no es poden aguantar i sembla que ho sap. Quan estàvem dinant es col·locava assegut davant i ens mirava amb aquella carona que et desfà. No li donàvem res però jo li anava demanant que deixés de mirar-nos així, que no s'hi valia. I semblava que encara fes més cara!!




Li encanta jugar, sobretot amb tu. Si corries una mica al jardí, se't llençava a sobre, jugant, a vegades bordant una mica, contentíssim. Així que li feia al carrer, al jardí, a casa... Era divertidíssim jugar amb ell!



Van venir el Lur i la Simone a casa un dia i l'Ikiru, al principi, es va espantar una mica amb el Lur. A l'estona estaven jugant els dos per casa, sense parar. La Simone va pujar al sofà i els va deixar fer, com sempre. L'Ikiru, de tant en tant, em mirava o venia a jugar des del sofà on jo estava, no sé si donant les gràcies o intentant que m'unís al joc, cosa que no vaig fer perquè havien de disfrutar ells, ja que podien.




Per dormir, ho va fer al llit amb nosaltres. Es va posar als peus i allà va passar la nit. Al principi va estar voltant i olorant per tot arreu però això ja ho fan la primera nit. Al dia següent vaig ser jo qui el va despertar i la seva reacció va ser posar-se panxa amunt perquè li gratés la panxa. Sense estrés!




Vaig quedar encantadíssima de l'Ikiru. Vam poder anar a prendre cafès a terrasses, a passejar, fer vida normal a casa... I ell sempre està content i agraeix tot el que li fas.




Espero poder veure'l un altre cop i abraçar aquest peluix que em té enamorada. Perquè a ell li agrada, a més! I a mi només em falta això per fer-li carícies i abraçades cada dos per tres...


Més
Un gos no és una joguina de Nadal


Ja s'apropa Nadal i la majoria de les persones que hem vist de primera mà l'efecte nadalenc a les mascotes, ja tremolem. És com quan arriba l'estiu.

Hi ha nens que passen l'any sencer demanant un gos i els pares decideixen fer-li el regal de Nadal o Reis i portar un gosset a casa.




A veure, no veig malament adoptar un animal, sigui el que sigui, i fer un regal, sempre que siguis conscient del que suposa i estiguis realment segur del que estàs fent i a qui li estàs regalant. Mai per fer contents els nens o com opció de regal fàcil, perquè no ho és.

Si a mi, de petita, m'haguessin regalat un gos per festes, hagués estat la nena més feliç del món i aquell gos hagués viscut tota la vida a casa, passés el que passés, com ha passat amb els gossos que ens hem anat trobant abandonats i hem adoptat. Però no tothom és així i aquesta és la crida de tots els animalistes a aquestes dates.



Molts agafen el gos, el regalen i després veuen que no és una joguina. No ve educat, no té un botó d'encès i apagat, no és com a la televisió ni és tan obedient, no juga únicament l'estona que tu vols... Pot caure malalt i has de fer el posible per curar-lo, económicament i amb companyia i cures constants. En resum, que és un ésser viu, un més de la família, i les teves prioritats i manera de viure canvien totalment quan un animal depèn completament de tu.



Així que arriba l'estiu, volen marxar de vacances i aquell gos que van rebre tan contents al Nadal, la majoria cadells, ha crescut i ja no és tan maco, sinó una càrrega, i les Protectores i Refugis s'omplen, tenen superpoblació i no hi ha espai per tants gossos. O els abandonen al carrer, a la calçada, a un poble apartat... O els sacrifiquen. O els tenen a una terrassa lligats o tancats perquè molesten.




Quan miro a un gos als ulls i penso en totes les barbaritats que algunes persones els arriben a fer, no ho puc entendre. Em desfaig de tendresa quan miro, quan acarono, quan jugo amb un gos. Els meus amics ja ho saben però jo únicament em sento plena amb un gos al meu costat. Sinó, em falta alguna cosa i no estic igual. És inevitable i em passa desde sempre.




L'exemple que tots aquestes insensibles donen als seus fills als que mesos abans han regalat un gos és catastròfica. Els nens veuen que quan hi ha una responsabilitat a tenir en compte, quan hi ha un esforç o has de canviar prioritats, t'has de desfer del que et provoca aquests canvis. Res més. Hi ha nens que creixen pensant com els pares, aprenent del pitjor exemple que podien tenir. D'altres odiaran als seus pares pel que han fet i mai perdonaran que li treiessin el seu amic. A aquests pares els agradaria que, al fer-se grans i necessitar cures i atencions diàries, aquest fill al que van ensenyar que quan tens responsabilitats i vols marxar de viatge l'abandones, fessin el mateix amb ells? Els pujes al cotxe, marxes de camí a les teves vacances, obres la porta, li dius que baixi, tanques i adèu. Per què no? Els membres de la família fan això entre ells desde que el nen te memòria...




I no accepto frases com "Compararàs a un gos amb un pare". No m'agraden les preguntes com aquestes ni les entenc. Els meus pares mai de la vida m'haguessin criat amb aquests valors. Respecten la vida i la família (quan un gos o qualsevol altre animal entra a casa, forma part de la família) passi el que passi. Molts gossos tenen més amor i són més "persones" que molts dels que coneixem.




És com la gent que es gasta 500€ per comprar aquest regal de Nadal però quan arriba l'estiu veuen que ha de pagar per deixar-lo a un lloc que el cuidin i ho veuen car, decidint abandonar. T'has gastat 500€ (o més) comprant un animal (que podries haver adoptat) i no ets capaç de deixar al gos (si és que on vas no te'l pots endur amb tu) durant els dies que no hi ets? Què està passant? I el mateix quan el gos ha d'anar al veterinari i veuen la factura. Horrorós. No facis als demés el que no voldries qu et fessin a tu.




Sis de cada deu mascotes regalades al Nadal són abandonades, segons un estudi. Crec que aquest estudi és massa maco. Moltes més ho són. I si no, ja veurem els resultats uns dies després d'aquest Nadal perquè això passa cada any i no hi ha canvis, desgraciadament.




Demano consciència, demando sensibilizació i molt de cap a l'hora d'adoptar un animal i ficar-lo a casa. Aquell animal t'estima, es farà a casa teva i li donaràs l'esperança d'haver trobat una llar per fi. Cuida'l i estima'l tota la seva vida, com ell farà amb tu. Aquell gos depèn de tu, ets el seu menjar, el seu carinyo, la seva tranquilitat. La crueltat d'abandonar un animal que et seguiria a la fi del món és el pitjor que pots fer i et fa mala persona. Qui tracta així a un animal no mereix cap respecte, ja que el no el té per la vida. I m'és igual si t'has separat, si tens un fill o si el gos està malalt, si necessita temps o si això de treure'l se't fa cansat. Això ho penses abans de portar un gos a casa. Ho penses, ho valores, ho raones i ho decideixes. Si no ho tens clar, no adoptis. Deixa que ho faci algú que realment estigui disposat i sigui conscient de cuidar i fer feliç a aquell animal. No siguis egoïsta.



Més
Subscriure's a: Missatges ( Atom )