Open top menu


El Podenc Eivissenc, conegut a la seva terra natal com Ca Eivissenc, és originari de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, tot i que a l'antic Egipte, abans d'arribar a les illes, ja es troben imatges representatives d'aquest animal. Es creu que van ser portats a les illes pels cartaginesos i, posiblements, romans, tot i que es tracta d'una hipòtesi i no està gaire clar el seu paper anterior.




És una de les races més antigues que es coneixen i a les tombes faraòniques hi ha indicis de la seva existència per aquella época.

Anubis, dèu dels morts, apareix representat amb el cap d'un gos molt semblant al Podenc Eivissenc, a la tomba de Tutankhamon.




També se'l troba a diferents pintures de caça, i a estàtues.

A alguns llocs d'Àfrica encara es troben exemplars salvatges, similars en comportament i moviment al podenc, el que demostra que es tracta d'una raça primitiva que manté intacte els seus instints.




El Podenc Eivissenc s'utilitza, sobretot, per caçar, i sobretot les femelles si van en grup, ja que es veu que s'ajuden més. Hauriem de canviar aquesta definició del "servei" del podenc, que trobem a tot arreu, pel d'animal de companyia, ja que es porta bé amb els nens i pot conviure a una casa sense patir l'estrés que suposa la caça i el patiment que molts dels animals utilitzats per això acaben rebent dels seus propietaris. És més, els Podencs Eivissencs que viuen a Gran Bretanya no poden caçar, ho prohibeix la legislació.




Hi ha tres varietats de Podenc Eivissenc: de pèl llis, de pèl curt o de pèl llarg. La seva mida va de 60 a 72 cm, trobant les femelles una mica més petites que els mascles.




És un gos propens a contraure enfermetats a la pell, pel que és recomanable mantenir el gos net i respatllar-lo habitualment. Tot i així, són forts de salut.




És un gos independent, intel·ligent i gran company. Una mica desconfiat i de forta voluntat. Ben educat, com qualsevol altre gos, pot ser un més a la família i conviure amb altres animals sense problema. He vist que a molts llocs apunten que és millor tenir aquest gos sol, sense nens ni altres animals ja que és gelós del seu espai i sempre intenta marcar el seu territori, fins i tot amb els de la casa, sense ser agressiu. Bé, qualsevol gos que sigui ben educat i des d'un bon principi estigui a casa ben cuidat no tindrà cap problema. Molta gent els té amb nens i diuen que són excepcionals, així que haurien de deixar d'estigmatitzar les races i veure que, tot i ser desconfiats, igual que la majoria dels galgos, amb els seus propietaris són amorosos i carinyosos.




Com a curiositat podem dir que més que còrrer, el Poden Eivissenc, avança galopant a saltets. Pot arribar a saltar 2 metres sense agafar cap impuls, així que haureu de vigilar i educar bé el vostre Podenc o no tindrà cap problema en marxar quan li vingui de gust.




Les tonalitats del pèl d'aquests gossos acostumen a ser vermelloses i blanques.




Respecte a les enfermetats, diuen que hi ha vàries a tenir en compte, que no són tan estranyes de veure a un Poden Eivissenc, com els atacs epilèptics (d'origen genètic), sordera, al·lèrgies, displàsia o problemes oculars. No deixen de ser enfermetats que pot patir qualsevol raça de gos però com les han passat alguns d'aquesta raça, són mencionades.




És un gos que triga a madurar i es poden veure comportaments de cadell fins el seus tres anys d'edat.




Aquest és el preciós Poden Eivissenc, un gran gos de casa, que no de caça, que podeu adoptar sense problemes ja que un gran número són abandonats o pateixen el maltracte de molts dels seus propietaris.






0 comentarios