Ansietat per separació, un problema a tractar

Desgraciadament, hi ha molts casos de gossos que pateixen ansietat per separació però no tothom sap com tractar aquest problema i el gos no deixa a una banda aquesta ansietat, evitant un equilibri mental i físic necessari per tots.

Crec que, abans d'explicar què és l'ansietat per separació, cal tenir clar que si no la tracteu no esteu ajudant al vostre gos i mai serà feliç. No heu de deixar que la llàstima eviti que ajudeu a l'animal. Donar-li massa carinyo i atencions quan està en estat d'ansietat és el pitjor que podeu fer.

Un gos amb ansietat per separació és un greu problema. Quan marxeu, el gos ho passa realment malament, amb una por constant de pèrdua, ansiós per la vostra tornada. Potser torneu a casa i ha pixat o cagat a qualsevol lloc. O ha trencat mobles, sofàs, figures... El que tenia a l'abast.

Quan torneu a casa la seva excitació és màxima i veureu que salta, plora, intenta cridar la vostra atenció de manera exagerada durant massa estona. No mesclem l'alegria d'un gos equilibrat quan tornes a casa amb aquests nervis que comento. És diferent.

Aquests gossos poden arribar a patir fins i tot si entres a pagar un cafè a un bar i ell t'ha d'esperar una estoneta. O si entres a una habitació o al bany i ha d'esperar fora. El gos sempre vol estar amb tu. Sempre. I, com comprendreu, això no és sà.

A alguns gossos els passa per tenir poca activitat, estar sols massa hores, no rebre l'atenció adequada. Però d'altres és per tot el contrari: massa atencions constants sempre que el gos ho reclama.

Hi ha gent que creu que colmant de carinyo a aquell gos quan es troba en aquest estat, o quan torna a casa, o evitant entrar a pagar al bar, l'està calmant. Res més lluny de la realitat. El que fa és reafirmar aquesta ansietat i provocar que el gos no sigui capaç d'estar tranquil en cap situació si no és al seu costat.

Quan torneu a casa heu d'ignorar els signes d'excitació del gos. I, quan es calmi, el podreu acaronar. Ignorar vol dir donar-li l'esquena, continuar caminant com si res i no dir-li absolutament res. Ni "para" ni "prou" ni "tranquil". Res. Qualsevol paraula que li digueu és un signe d'atenció cap a ell i és el que busca. Això no vol dir que mai ho feu. Li heu de donar carinyo o la seva frustració seria massa per a ell, però no sempre quan ell vol. Ignorar al gos durant tot el dia no seria normal.

Hi ha més pautes a seguir, com deixar-li un kong quan marxeu perquè estigui entretingut però, si teniu un gos amb ansietat per separació, haurieu de demanar ajuda a un etòleg o educador perquè us les faciliti i seguir-les al peu de la lletra.

Que no el feu cas no vol dir que l'estimeu menys. Al contrari. És un símbol d'amor intentar ajudar al vostre gos a superar aquest problema. Imagineu el mateix amb una persona. Una obsessió insana amb vosaltres. Cinquanta trucades al dia per saber on sou, una por constant a que no torneu, no poder anar enlloc sols... Ho trobarieu normal? Ni aquella persona seria feliç ni vosaltres tampoc podrieu portar una vida independent i equilibrada. Passa el mateix amb el gos.

Haureu de tenir paciència per tractar aquesta ansietat però us asseguro que amb el tractament adequat, es supera. I llavors veureu que el gos que fins llavors estava sempre nerviós, que plorava, bordava i patia quan no hi éreu, és un gos equlibrat, molt més feliç i amb qui podreu compartir qualsevol experiència que a tots dos us satisfaci.

També hi ha gent que creu que adoptant un altre gos per fer-li companyia això despareixerà, però no és així. L'ansietat és amb la persona, no pel fet d'estar sols a casa. A vegades el gos es queda amb algú altre (un veí, un amic) i l'ansietat encara hi és perquè la persona o persones amb les que té aquesta ansietat han marxat. No dic que no sigui bo que el gos tingui un company de jocs, evidentment, però no com a solució a aquest problema.

Espero haver ajudat una mica amb aquest tema tot i que, com us deia, ho haurieu de tractar amb professionals ja que els meus coneixements no deixen de ser limitats pel que he viscut i vist en aquests anys. No ho deixeu passar, no heu de viure pendents del gos, lligats a una vida de nervis i estrès. El gos, si no l'ajudeu, no serà feliç i sempre patirà. Ajudeu-lo i podreu mantenir una relació sana d'amor i companyia per tota la vida.