L'Otterhound, gos en perill d'extinció

La raça Otterhound prové de Gran Bretanya i entre els seus avantpassats trobem a l'Airedale Terrier, entre molts altres.

El nom d'aquest gos procedeix de la tasca per la que es va utilitzar, com a caçador de llúdries. Segons l'Otterhound Club de Gran Bretanya gran quantitat d'aquests gossos van ser portats allà abans de l'any 1870.

El primer registre de l'Otterhound data del regne d'Edward II (1307 - 1327) on es menciona que aquest gos va ser utilitzat per la caça especialitzada de llúdria.

Són excel·lents nadadors i tenen un gran olfacte que els fa trobar i perseguir les llúdries, tasca molt perillosa i difícil, que els fa anar contra corrent, ficar-se per llocs estrets als rius, perseguir bombolles d'aigua darrera la presa...

Actualment només hi ha uns 1000 gossos d'aquesta raça a tot el món. Si ja eren pocs, quan a Gran Bretanya van prohibir  la caça de la llúdria, encara van ser menys.

Com sempre, és injust que degut a la societat i a les tasques que els humans fem realitzar als animals, aquesta raça hagi de desaparèixer perquè ja no es pot caçar amb ells. El canvi de gos de caça a gos de casa s'hauria de fer o, gossos com l'Otterhound, despareixeran.

Es troba a una llista de races natives més vulernables de l'UK Kennel Club i s'estan portant a terme programes per salvar-la.

Pot arribar a pesar de 30 a 50 quilos i el seu pèl és aspre i llarg, d'aspecte lanós. La capa de pèl és doble: l'externa és densa i crespa i la interna curta i llanosa, protegint al gos de l'aigua. Amb un parell de raspallades setmanes, per evitar nusos, seria suficient per mantenir-ho bé. Són resistents al fred.

És un gos molt sociable i es porta bé, generalment, amb gossos i persones. Amb l'activitat física necessària, incloent natació, és un excel·lent animal de companyia.

Espero que no arribi el dia en que sentim que aquest gos ha desparegut. L'humà el va "crear"(i això podria ser un altre debat de per què han de fer aquestes "creacions") i, quan ja no el necessita, el fa desaparèixer. Hi ha pocs criadors d'aquesta raça però els que hi ha intenten salvar-la, igual que el Club britànic que abans comentava.