Els animals no són joguines...

Un any més, escric per demanar i intentar conscienciar a la gent perquè no regalin gossos (o qualsevol altre animal) en aquestes festes.

Per què no? Us preguntareu molts. És una manera de donar una llar a un gos, oi? Doncs no exactament.

Estic a favor de regalar un gos sempre que l'altre persona tingui coneixement i sigui conscient realment del significat de tenir-ne un. És a dir: si és un cadell no vindrà ensenyat i haurà d'educar i aguantar destrosses, mossegades al sofà o mobles, pixades per casa… Si es posa malalt ha d'estar disposat a patir un alt cost econòmic i a intentar-ho tot. Si la persona canvia de pis, es separa, espera un fill a la família… no ha de ser un impediment per continuar tenint aquell ésser viu que, des del dia que trepitja casa seva, passa a formar part d'aquesta mateixa família. Si plou, fa fred o no li ve de gust treure a passejar al gos, ho haurà de fer igualment. I no 10 minuts. Ha de tenir temps per dedicar al gos i cobrir les seves necessitats. Les vacances canvien quan tens un gos, igual que marxar un cap de setmana o passar tot el dia sense anar a casa. Si alguna d'aquestes afirmacions et fa dubtar, no fiquis un gos a casa teva. No és tan complicat ni veig el problema. No pots tenir un gos si no et fas responsable d'ell. Fàcil, oi?

Aquí és quan arriben els problemes de Nadal. Comences a escoltar "Ai, la meva filla vol un raça concreta i estic de mirant de comprar-li". Perquè molts volen races en particular, vagi a ser que una mescla no estigui a l'alçada. A aquestes persones que parlen d'una raça en particular m'agradaria agafar-los per banda i preguntar què saben exactament de les necessitats d'un gos i d'aquella raça en concret.

L'altre dia una dona em va dir que la seva filla volia un Boyero de Berna, raça que ella ni sabia que existia fins llavors però que ella no volia gos i a saber què passaria. Ahà. Comencem bé. No sabia ni què existia pel que he de suposar que tampoc sap que han de menjar en alt per no fer l'esforç d'ajupir-se, que són propensos a tenir problemes als ossos o a la cadera, que quan begui aigua li deixarà el pis ben mullat (per molts és un problema, igual que les babes o els pèls), que menja una quantitat considerable de pinso o que l'haurà de treure a passejar més de deu minuts cada vegada. Tots aquests exemples no són un impediment per mi a l'hora de tenir un gos, ni molt menys, però s'han de saber per donar un nivell de vida a l'alçada del que mereix aquell animal.

Un altre exemple són els pares que volen regalar un gos al seu fill pensant i volent que el nen es farà càrrec de l'animal, que serà la seva responsabilitat. Com poden pensar això? Un nen és un nen i és meravellós crèixer amb un animal al teu costat però mai es farà càrrec del gos. Jugarà amb ell, l'acaronarà i es faran companyia però és un nen i els pares han de tenir el seny per saber què estan fent i que el que el gos necessiti li hauran de donar ells mateixos.

I aquí és on continuem amb els problemes. Cadells regals de Nadal o Reis creixen durant aquests mesos provocant que a l'estiu, quan marxen de vacances, ja no el vegin igual de macos i els suposi un problema. I augmenten els abandonaments de gossos d'un any, cadells… Abandonaments que es podrien haver evitat si la gent tingués més cap i no fos tan capritxosa.

Perquè, senyors, un gos no és un regal, no és una joguina. No serà un cadellet perfecte que sempre faci el que vols i del que, quan et cansis, pots deixar a un racó a la caixa de joguines per un altre moment. Un animal és un ésser viu que depèn de tu. És com un fill en aquest sentit. I m'és igual si la gent s'escandalitza amb aquesta frase, que hi ha molts que ho fan. Menys escandalitzar-se per això i més pels abandonaments i les atrocitats que pateixen a diari. El gos s'alimentarà, farà les seves necessitats, creixerà, farà exercici i serà feliç depenent únicament de tu. La seva vida està a les teves mans.

Hi ha molta gent que s'omple la boca parlant de gossos abandonats, de la crueltat amb els abandonaments i puja fotos o cartells significatius a les xarxes socials i, de sobte, veus que han comprat un gos o t'escriuen dient que, desgraciadament, han de marxar a un pis petit a viure i ja no se'n poden fer càrrec, que si els pots ajudar a buscar-li una família perquè, és clar, se l'estimen molt i no el volen deixar a una gossera. És clar, home, és clar. Que l'amor és això i encara no m'havia adonat. Serà que jo tinc un altre concepte del que és l'amor però el que tinc clar és que el del gos és incondicional. Busca el significat d'aquesta paraula i no posis més excuses, si us plau.

Hi ha gent que compra per desconeixement. Mai he jutjat això i el que intento és fer canviar el xip explicant com utilitzen a les gosses per criar sense parar, destroçant-les. Que sacrifiquen a molts gossos que neixen malalts o amb una deformitat o qualsevol "problema". Que no els cuiden i molts tenen malalties quan arriben a casa seva perquè no saben com han tractat a aquest gos ni s'adonen que un gos és un producte per ells, res més que això. Que aquesta raça que han comprat la trobarien a moltes protectores, si el que realment volen és una raça. Que molts creuen que els gossos de raça no s'abandonen i s'equivoquen. "De raça-raça no serà", et diuen. De raça-raça? I què volen dir exactament amb de raça-raça? Que si no té pedigree (la majoria no saben ni el que és) no val? I es continuen equivocant perquè a les protectores abandonen de raça i mescles per igual. Us ho ben
asseguro.

Camades indesitjades de particulars (o a vegades buscades) per diferents motius:

• No volen esterilitzar el seu gos perquè "no ho necessita". Perfecte. Després aquella gossa té 8 cadells que has de col·locar (no vendre perquè ja sabeu que està prohibit, oi?). La frase de tots els particular que dónen en adopció cadells propis són sempre les mateixes: "Ja miro a qui li dono i sé que estarà bé". Doncs, senyor, no m'explico què passa a les Protectores que estan totes tan plenes que no cap ni un gos més. Que la gent és molta aparença fins que es treuen la màscara.
• "És que vull que pareixi almenys un cop a la vida perquè és molt maco". Vàries coses: els cadells no seran com els pares, o almenys no sempre. Si no s'assembla què fem? Ho tornem a intentar? I això de "parir un cop a la vida" és completament innecessari. Tornaríem al punt d'abans.

• "Sí, el meu mascle a vegades se m'ha escapat i vés a saber el que ha fet". Aquesta frase la majoria de vegades ve acompanyada de riures. Ni punyetera gràcia. A això afegim gossos que s'escapen constantment precisament per no estar castrats. Ja sabeu que un dia no tornaran, oi?
• I els particulars que fan negoci amb els cadells. Aquests són els millors. Es creuen experts quan no tenen ni idea i a vegades moren cadells o el propi gos per ficar-se en temes que no s'hi han de ficar. Deixant de banda que això és il·legal i que la cria ha de ser únicament un tema de professionals, que haurien de ser quatre o cinc que saben el que fan i cuiden com cal als animals. La resta: comprats, adoptats, trobats.. han de ser esterilitzats. I hauria de ser una llei que realment es controlés. De la mateixa manera que poses el xip (molts no els posen, tampoc), l'esterilitzes. Evites camades, que s'escapi, malalties, tumors, càncers, embarassos psicològics… Tants i tants motius per fer-ho i tan poca gent que ho entén. 

Així que res, aquestes festes tornaran a ser un motiu d'abandonaments futurs en molts casos, desgraciadament. Però cada any faig aquest post esperant que algú entengui la situació actual i que, a dia d'avui, s'abandonen 30.000 animals de companyia a Catalunya. I només parlo de Catalunya. De veritat voleu contribuir?

Ja sigui un gos de raça (que també han de tenir una casa, en cap moment poso per davant a les mescles), un cadell, una adopció o una compra, si us plau, sigueu molt conscients del que esteu fent. Si entra a casa vostre que sigui per quedar-se passi el que passi. No és un caprici, ni un regal quan no saps què regalar, ni una joguina amb botó d'encès i apagat, ni és temporal. Tota la seva vida estarà amb tu i ell t'ho donarà tot. Si ets capaç de tornar-li, adopta. Si no, deixa que ho faci qui realment sap com és de meravellós tenir un gos i serà capaç d'estimar a aquell animal sempre.

Un any més us desitjo un Bon Nadal rodejats de peluts, valorant les coses bones que heu tingut aquest any. Res de mirar les dolentes! El que importa i el que ens fa continuar són les petites coses que, dia a dia, ens fan somriure. Disfruteu d'aquests dies!!