Amb l'Hayko a Sant Aniol de Finestres

Encara no us havia ensenyat les fotos del cap de setmana a Sant Aniol de Finestres i això no pot ser!

Com bé sabeu alguns de vosaltres, no sempre tinc disponibilitat per cuidar de tots els gossos que em demaneu i és per això que vaig buscar diferents companys amb experiència amb gossos que també fossin cangurs, i així poder donar una opció en el moment que jo no tingués espai a casa.

La Núria, veïna i amiga meva, ha estat sempre de gran ajuda i entre nosaltres dues fèiem i desfèiem com millor podíem però sabíem que arribaria l'estiu i hauríem de dir que no a molta gent. Parlant del tema amb diferents amics, el Víctor Aloras, educador caní en positiu de Positive Gos, em va parlar de la Laura i vam contactar amb ella per conèixer-la i parlar del tema. Ella va acceptar i ens va presentar al Lluís qui també porta anys dedicant-se a cuidar i passejar gossos.

El Lluís té una masia a Sant Aniol de Finestres, a la Garrotxa, on passa l'estiu i alguns caps de setmana i ens va oferir anar-hi un. Ho vam programar i vam anar cap allà. Aquell cap de setmana em va acompanyar l'Hayko.

A la masia estan sempre deslligats. No hi ha cap tanca però és una masia aïllada i no et creues amb ningú. De totes maneres no pots anar amb qualsevol gos, només amb els que poden anar deslligats i es queden amb tu, és clar.

Quan vam arribar em vaig adonar de tots els gossos que teníem. Vuit gossos mascles i una femella. Anava a ser un cap de setmana caní!

L'Hayko marxa amb tothom i em pensava que hauria d'estar molt pendent d'ell per no estar amb mi però em va sorprendre amb el contrari. Anava on jo anava i sempre em buscava per estar a la vora. Al veure això, vaig estar molt més tranquil·la.

El Lluís i la Laura coneixen diferents racons per portar els gossos i fer excursions i marxàvem amb els peluts durant el dia.

Hi ha uns paisatges magnífics, que et deixen embaladit, i quan arribes al riu és espectacular. Els gossos corrien i jugaven per tot arreu, sempre amb nosaltres, i no podia deixar de somriure. Com disfrutaven!

Feia molta calor però un cop arribaves al riu, entre els arbres, s'estava molt bé i, a més, els gossos es banyaven sense pensar-ho dues vegades.

La Garrotxa ofereix uns paisatges meravellosos i poder disfrutar-los amb els peluts va ser un regal.

Caminàvem i caminàvem envoltats de gossos que corrien lliures per tot arreu i us puc dir que allò s'apropa molt a ser feliç. Veure'ls còrrer en plena natura sense por a que passi res, tots amb tu… 

L'últim dia vam anar per un altre lloc i vam anar a parar a una banda del riu que tenia una part que semblava un petit llac. La tranquilitat que allà es respirava no es pot explicar en paraules però crec que la foto que li vaig fer a l'Hayko ho demostra molt bé.

Des d'unes pedres per on hi havia un salt d'aigua, vam estar una bona estona, sense ganes de tornar. Però també havíem de descansar! A la nit va ploure una mica i es notava el fred però 4 persones i 9 gossos bé es poden fer espai, oi?

A l'hora d'anar a dormir ens repartíem els gossos depenent com eren de moguts i qui era el seu cuidador. Jo em vaig quedar amb l'Hayko que, pobret, estava esgotat! Em va buscar a les fosques, em va olorar, i quan es va assegurar que estava amb ell, es va estirar als meus peus i ja no va haver-hi Hayko fins el dia següent.

Va ser un gran cap de setmana i espero poder-ho repetir més endavant amb els meus companys perquè ho vaig passar molt bé. I els peluts no cal dir-ho!

Cansats, però satisfets, vam tornar a casa sabent que els gossos ho havien passat molt bé i que els havíem pogut oferir un cap de setmana diferent als altres.

Moltes gràcies, Lluís, per oferir-nos anar a la masia! Estic molt contenta d'haver trobat uns companys com ells en qui poder confiar a l'hora de cuidar altres gossos i poder estar rodejada de peluts.

Si voleu, podeu veure l'àlbum complet d'aquell cap de setmana a la pàgina de facebook!