Becerrillo, la pietat d'un gos

El gos Becerrillo, un alano espanyol, com molts dels gossos utilitzats per l'exèrcit durant la conquesta americana, forma part de la llegenda.

A les batalles i conquestes era comú que els soldats ensinistressin i portessin gossos amb ells per matar, empresonar i atacar quan ells creien necessari. Llençar a algú als gossos era habitual i ells destroçaven a la seva víctima, com els havien ensenyat a fer.

Diuen que Becerrillo era un gos feroç i fort, de color vermellós amb taques negres, realment temut i fidel al seu propietari. Ell portava, sense fer mal, a alguns fugitius, indis que intentaven fugir però si oposaven resistència, no dubtava en ser violent.

No explicaré ni detallaré tot el que ensenyaven a fer a aquests gossos ni és això el que estic lloant. El que vull explicar-vos és el que l'ha fet formar part de la llegenda, a més de per ser un dels gossos més valorats en la seva època.

Ponce de León va enviar al capità Diego de Salazar a una missió de reconeixement i, amb ell, anava el Becerrillo. Com en aquest "reconeixement" van tenir problemes i lluites amb els indis i els seus soldats estaven cansats, va tenir la magnífica idea d'entretenir-los amb un horrorós espectacle.

Va fer portar a una vella indígena dient-li que portés una carta al governador de la zona i que, si no ho feia, la llençarien als gossos. La dona va agafar la carta i es va disposar a anar-hi, pensant que la deixaven amb vida.

Quan va fer unes passes, el capità va ordenar a Becerrillo que anés i la matés. El gos, obedient, va començar a còrrer cap a ella que, quan el va veure venir, es va agenollar implorant clemència al gos i dient que portaria la carta a qui li havien dit, que no la matés.

Per primer vegada el Becerrillo es va aturar, la va escoltar i no va fer-li cap mal. Semblava que entengués el que havia passat i es va negar a participar de la crueltat.

Arrel d'aquest acte, quan Ponce de León va tornar i, sabent el que havia passat, va ordenar alliberar a la vella, volent ser igual de piadós amb ella del que havia estat el gos.

Becerrillo va continuar ajudant i lluitant amb els espanyols, tot i que durant una temporada va descansar i viure com un gos normal fins que Diego de Salazar el va reclamar. Va morir per una fletxa enverinada.

La crueltat humana no té límits i, en aquesta ocasió, un gos els va ensenyar el que era la pietat i la vergonya. I això sí és digne de fer un post a aquest bloc.